Efectes del tabac en el nostre aspecte físic

El tabac lesiona la pell de tot el nostre cos. El signe més evident és la deshidratació de l’epidermis i la destrucció de les fibres elàstiques de la dermis. Resultat? L’aparició d’arrugues i envelliment prematur de la pell. A això, se sumeixi l’asfíxia cel·lular per la disminució de la circulació capil·lar en els fumadors, apareixent el cutis grisenc i apagat. Resulta més evident en la cara posat que és la zona més exposada als rajos del sol.

La congestió dels sins nasals i la rinitis crònica que produeix el tabac porten com a conseqüència inflor de les parpelles.

La majoria de les persones fumadores amb més de 10 anys d’hàbit es poden identificar fàcilment amb un examen facial. Alguns d’aquests signes de “cara del fumador” són: aspecte envellit, rostre demacrat amb prominència dels ossos, (especialment dels pòmuls), pell opaca o grisenca, taques cutànies porpres, arrugues prematures per alteració de les fibres elàstiques, els llavis i els ulls estan envoltats de fines arrugues, línies profundes i superficials en les galtes i les mandíbules, cabell ressec, trencadís i amb falta de lluminositat,…

Les ungles també es veuen afectades, afeblides. Es tornen més fràgils i perden brillantor.

Les arrugues dels fumadors són diferents, més estretes, profundes i amb contorns molt marcats.

El color de la pell dels fumadors no presenta el color rosat característic del cutis sa, presenta una pal·lidesa propera al groc grisenc, per la qual cosa és estrany que els fumadors tinguin galtes rosades.

La relació del tabac amb les arrugues es manifesta amb claredat en homes i dones a partir dels 35 anys i són directament proporcionals al grau de consum. Entre els 40 i els 50 anys hi ha una probabilitat d’arrugues idèntica a la dels no fumadors de 20 o 30 anys més.

El més important de l’acció del tabac en la pell és la precocitat en l’aparició de les arrugues i la sequedat, més manifesta en la dona, a causa de les característiques de la seva pell, que sol ser més sensible que la dels homes. La dona que fuma no només perjudica la seva salut, sinó també la seva pell i el seu cabell. Aquest procés d’envelliment prematur es deu a la gran quantitat de radicals lliures que genera el fum del tabac, responsables de l’oxidació de les cèl·lules de la pell, disminuint els nivells de vitamina A, encarregada de protegir la pell d’aquestes molècules, produint atròfia dèrmica, disminució de fibroblastos, destrucció de fibres elàstiques,… Queden danyades les membranes de les cèl·lules, arribant a destruir i mutar la seva informació genètica, disminuint considerablement la irrigació i nutrició per la sang.

El tabac s’associa també amb un increment de risc d’aparició de psoriasis i redueix la resposta als tractaments.

El fum del cigarret també afecta la cicatrització de les ferides.

El tabac també pot provocar acne, càncer cutani, càncer de llavi i alteracions en l’estètica bucal, com a augment de la placa bacteriana, risc de gingivitis, irritació de mucoses i genives, to groguenc de les dents.

Existeix també un factor genètic ja que que hi ha casos de fumadors en els quals no és tan visible aquest envelliment. L’envelliment cutani es potencia en unir tabac i exposició solar, agreujant els melanomes.

No fumar no només ajuda a respirar millor i viure més anys amb millor qualitat de vida, també ens fa tenir un aspecte molt més jove.’La relació del tabac amb les arrugues es manifesta amb claredat en homes i dones a partir dels 35 anys i són directament proporcionals al grau de consum

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Guardar

La pell i les seves funcions

La pell és essencial per a la supervivència de l’individu per la seva funció protectora, limitant el nostre cos del mitjà extern. És l’òrgan més gran del cos, la seva superfície arriba a gairebé dos metres quadrats i el seu pes representa el 30% del pes total de l’adult. Cada centímetre quadrat conté milers de cèl·lules i centenars de glàndules sudorípares, glàndules sebácies, terminacions nervioses i vasos sanguinis.

Existeixen tres capes: la més superficial que diem epidermis, la dermis, amb la seva funció de suport i forma, i la hipodermis, també denominada greix subcutani.

La nostra pell està genèticament programada per defensar-se de les agressions del seu entorn, però en el moment que traspassem els límits d’aquestes defenses, estarem provocant qualsevol patologia, des de la més lleu a la més maligna com el càncer de pell.

FUNCIONS:

– Actua de barrera, evitant les pèrdues d’aigua i proteïnes, mantenint l’equilibri i protegint a l’organisme de les agressions.

– És el principal element per preservar la termoregulació corporal, refredant-la per vasodilatació i evaporació de la suor.

– Protegeix de la penetració dels rajos ultraviolats, gràcies a la melanina i a la queratina, que impedeixen exercir la seva acció nociva sobre el nucli de la cèl·lula.

– Intervé en el metabolisme d’importants molècules, entre elles, la síntesi de la Vitamina D, tan important per als nostres ossos i participa en la vigilància immunològica.

– Funciona com a òrgan d’expressió per la seva capacitat de revelar diferents estats anímics.

 

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Article publicat al diari digital Malgrat Confidencial el 10 de febrer de 2011.

Guardar

Tipus de pell

Abans d’aplicar-nos qualsevol tipus de tractament hem de saber què tipus de cutis tenim i com cuidar-lo. Encara que existeixen matisos, es pot dir de forma genèrica que existeixen tres tipus de pell: pell grassa, pell seca i la pell normal o mixta.

Afegiríem un quart tipus de pell, que és la pell sensible, encara que aquesta la podem trobar en qualsevol dels tres casos anteriors i més que una categoria a part és una característica associada a la mateixa.

La coloració de la pell varia segons les diferents races. Es deu a un pigment denominat melanina. Influeixen també les modificacions en la circulació i la presència d’hemoglobina en diferents graus de oxigenació.

Amb un bon assessorament professional, recolzat en l’última tecnologia, es determina a cada moment les cures i cosmètics més adequats per mantenir la pell saludable i bella. Hem de tenir en compte que amb l’edat canvia l’estat de la nostra pell i de vegades també el tipus pell.
Malalties, condicions climàtiques, tabaquisme, alimentació, exposició solar, … poden afectar en gran mesura a l’estat de la nostra pell provocant pigmentació, deshidratació, flaccidesa, etc.

Amb la no utilització de cosmètics específics segons l’estat de la pell a cada momento el que aconseguim és accentuar més la problemàtica existent.

Pròximament us donarem eines per conèixer en profunditat el vostre tipus de pell.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Article publicat al diari digital Malgrat Confidencial el 25 de febrer de 2011.

Guardar

La pell grassa i el seu manteniment

Aquest tipus de pell, es caracteritza pel seu aspecte brillant i oliós, porus dilatats, textura gruixuda i el to lleugerament grisenc i apagat, a causa de l’excés de sèu.

Un important inconvenient de l’excés de greix és que aquesta estimula el desenvolupament de “punts negres”, grans i barbs característics de l’acne . El factor hormonal és també responsable en part de la hipersecreció sebàcia que desencadena la seva aparició; sent aquest un apartat molt extens que tractarem en un altre article més endavant.

La pell grassa presenta una major activitat de les glàndules sebàcies. L’ús d’un innecessari excés de cosmètics oliosos i grassos pot produir aquests mateixos efectes.
Es distingeixen diversos tipus de pell grassa amb diferents característiques:

Pell grassa seborreica
Es presenta, principalment, en persones de raça llatina. L’aspecte és de lluentor grassa amb els porus dilatats. Amb zona mitja facial engrossida. No solen presentar vermellors ni descamació. De tacte suau i untuós

Pell grassa deshidratada
Es desenvolupa quan la secreció sebàcia modifica la seva composició i l’emulsió epicutània no es forma o és insuficient per proporcionar una adequada protecció a la pell, ja que disminueix l’aigua retinguda en evaporar-se aquesta amb més facilitat i, la pell es deshidrata, tornant-se més aspra al tacte, convertint-se en menys elàstica i apareixent, per tant, les fines arrugues per dehidratació.
La pèrdua d’aigua de la pell pot ser deguda a la suor, a la contaminació, a les condicions climàtiques i a altres factors com l’alcohol, el tabac, etc. Tot això fa que l’organisme sigui incapaç de retenir l’aigua provocant la pèrdua de la suavitat i de les propietats protectores. Amb aquestes perdues, la pell es va assecant.

Pell grassa asfíctica
És la pell que, per la utilització errònia de cosmètics massa astringents, ha aconseguit aquest estat. Provocant una alteració en la composició de la secreció sebàcia, i l’aparició de quists sebacis, comedons de greix i milliums.
Lluentor en zones seborreiques però amb aspecte marcit i mat en zones laterals del rostre. Pell lleugerament engrossida i pàl·lida.                                                                  Pigmenten malament i poden aparèixer taques freqüents i coloració irregular. S’irrita i deshidrata fàcilment.

Pell mixta
És la més freqüent. Posseeix una zona mitja facial grassa i laterals secs.

Neteja i manteniment

Neteja el teu rostre amb un netejador especial per a pells grasses. Això has de fer-ho al matí i a la nit, encara que no portis maquillatge, així evitaràs que els porus s’obstrueixin donant origen al temible acne.
Una vegada per setmana aplica’t una màscara facial que t’ajudarà a purificar i netejar el teu rostre de les impureses.
Hidrata’t, utilitzant un producte matificant suau.Pren dos litres d’aigua al dia. Així podràs eliminar l’excés de greix i impureses amb major facilitat.
Evita els maquillatges i bronzejadors que no siguin específics per a pells grasses.
Una vegada al mes, confia en les professionals de l’estètica. Demana que et realitzin un diagnòstic de l’estat de la teva pell i que et facin una bona higiene facial, buscant l’equilibri, que és la clau per a la bellesa d’aquest tipus de pells.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Article publicat al diari digital Malgrat Confidencial el 7 de març de 2011

La bossa de mà i la nostra salut

Quan tenim freqüentment dolor d’esquena, coll o espatlles, no podem culpar només a la cadira de l’oficina o a la neteja del cap de setmana, perquè en molts casos tot es redueix a la manera en què portem la bossa de mà.
La grandària, el tipus de tires i fins a la forma en què ho portem podrien afectar al nostre cos. Segueix aquests interessants consells si vols millorar la teva postura i oblidar-te dels dolors:

– Busca bosses amb tirants amples que et permetin distribuir millor el pes. A més, tingues en compte aquells que vénen amb un afegit embuatat a la part que va sobre l’espatlla.

-Considera les bosses petites. Els experts en salut recomanen aquest accessori d’una grandària reduïda perquè ens obliga a portar poc pes. A més, el pes general es distribueix al centre, la qual cosa permet que els teus músculs carreguin amb ell i no la teva esquena o les teves espatlles.

– Rebaixa el pes: molts especialistes apunten que les dones solem portar a la bossa més pes del que realment necessitem. Així que aprofita per fer neteja, elimina tot el que no necessites i procura rebaixar el pes. Es recomana que el pes de la bossa no superi el quilo.

– Canvia posicions: la majoria tenim un costat favorit, però es recomana canviar de tant en tant per permetre que el nostre cos no carregui contínuament amb el mateix pes o la mateixa postura i perquè no dificulti la circulació de la sang en els braços.

– Si has de portar molt pes et recomanem que recuperis l’ús de la motxilla perquè t’ajudarà a alleujar el mal d’esquena.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Guardar

La pell seca facial i les seves cures

En la pell normal i sana trobem la quantitat d’aigua i greix necessari per mantenir un equilibri. Es manté lubricada i lliure d’infeccions. Hi ha ocasions en què algun dels dos compostos, o tots dos, es presenten en una quantitat inferior a la necessària i, l’epidermis es torna seca, marcida i sense vida.
El cutis que tendeix a la sequedat s’irrita fàcilment podent ser també molt sensible, pot presentar descamació, aspror al tacte, falta de lluentor, pruïja, petites venetes al nas, arrugues, pèrdua d’elasticitat, i en alguns casos, èczema.

En el procés de queratinització (el que permet que la pell es renovi cada 28 dies) ens trobem amb trastorns que redueixen en gran mesura la concentració d’urea, el nostre hidratant natural, la qual cosa deriva en la disminució de la capacitat per retindre la humitat a la pell.

La pell seca pot ser el resultat de diversos factors que resten humitat a la pell: unes condicions ambientals excessivament seques (calefacció o aire condicionat). Una altra causa, molt menys comuna, és una deficiència de greixos, vitamines i minerals a la nostra alimentació. Tabac, alcohol, certs medicaments, clima molt sec, pol·lució, un excés d’exposició solar, l’ús de sabons inadequats per a aquest tipus de pell, la no utilització de cosmètics hidratants i el factor hereditari.

Dins de les pells seques es troben principalment les
pells alípiques i les deshidratades.

Les pells alípiques

Pells seques alípiques ho són per falta de greix. Quan el contingut dels lípids en la pell és baix, aquesta es torna seca i perd la seva elasticitat.
En aquest tipus de pells la quantitat de components grassos a la superfície està sensiblement reduïda i amb això la seva capacitat de retenció d’aigua. Aquestes pells tenen escassa lubricació, presenten esquerdes, vermellors i descamació. Solen ser fines, de color blanc rosat, aspecte mat i marcit, porus tancats i imperceptibles a simple vista, aspres al tacte, es descamen fàcilment, amb arrugues, poca elasticitat, resisteixen molt malament els canvis climàtics i es bronzegen amb dificultat.

Les pells deshidratades

La pell seca deshidratada pot presentar-se en qualsevol etapa de la vida. A causa dels diferents canvis hormonals, les dones, de vegades ens trobem amb aquest tipus de manifestacions aïllades. Són processos que constitueixen part dels efectes naturals del pas del temps, sobretot quan comencem a notar un envelliment biològic que s’accentua molt més en la menopausa.
Aquestes pells deuen la seva sequedat a un dèficit d’aigua en la superfície. Els agents externs afavoreixen l’eliminació de l’aigua superficial conduint a un ressecament i major descamació.

Cures

-Per a la neteja facial diària, no utilitzis sabons. Fes servir sempre productes suaus que no alterin la capa hidrolipídica de la pell. Evita utilitzar tònics astringents o amb alcohol.
-No oblidis estendre la teva hidratant també per coll i escot.
-Evita posar la calefacció a una temperatura molt elevada. I a l’estiu, no abusis de l’aire condicionat.
-Evita el fred i el sol excessiu, així com el vent; en cas de no poder evitar-ho protegeix la teva pell amb una crema nutritiva.
-Si viatges amb avió, recorda aplicar-te un bon producte per pal·liar els efectes de la sequedat ambiental i beure molt aigua durant el vol.
-Pren el sol sempre amb precaució i usant la protecció adequada.
-Beu almenys dos litres d’aigua, repartint-los durant el dia.
-Utilitza sempre productes per a pell seca rics en col·làgen, elastina, àcid hialurònic, o l’últim en tecnologia cosmètica, com pot ser el Zinc-glycine complex, un descobriment que representa tot un assoliment en cosmètica anti-edat per retardar l’envelliment cel·lular i alhora humectar la teva pell.
-Segueix els consells de la teva esteticista per mantenir una pell cuidada i sana, pel que fa a quin tipus de productes són els més convenients segons l’estat de la teva pell: mascaretes, vitamines, exfoliants, sèrums, etc.
-Recorda seguir una dieta equilibrada. Una dieta extremadament pobra en greixos pot augmentar la sequedat cutània.

Montse Sanz (Directora de estètica Malgrat)

Article publicat al diari digital Malgrat Confidencial el 21 de març de 2011

Guardar

Prepara’t pel teu casament

Un mes abans, aprofitarem per fer la prova de maquillatge… comprovarem amb antelació quins tons són els que més t’afavoreixen
30/04/2011El desig de tota núvia és estar molt maca i espectacular el dia del seu casament. Totes les mirades se centraran en tu i la teva pell ha d’estar radiant i perfecta, la qual cosa es reflectirà en cada fotografia.

És molt important planificar adequadament l’agenda de bellesa, en cas contrari l’estrès pot fer estralls en la teva pell.

Tres mesos abans i com cada núvia és diferent, es recomana la primera visita al centre d’estètica, per realitzar un diagnòstic i determinar els tractaments que necessitis. A continuació et presento un programa bàsic de bellesa per a les teves noces.

Un mes i mig abans de la celebració, és imprescindible realitzar una higiene facial en profunditat com a començament per preparar la pell per a tractaments posteriors. Al mateix temps, és molt important revisar el disseny i depilació de les celles.

Realitzarem setmanalment un tractament facial depenent del tipus i estat de la pell. Si és una pell grassa el tractament anirà destinat a normalitzar la secreció sebàcia. La pell seca necessita molta hidratació, per la qual cosa són molt recomanables els tractaments amb Vels de col·lagen. Els efectes d’aquests tractaments són progressius i acumulatius i a mesura que passin els dies la pell millorarà notablement, perquè el teu maquillatge llueixi perfecte.

Un mes abans, coincidint amb el dia de la prova del vestit i del pentinat, aprofitarem per fer la prova de maquillatge. D’aquesta manera comprovarem amb antelació quins tons són els que més t’hi afavoreixen, podent realitzar després alguna modificació.

Durant els deu dies previs, és molt recomanable fer-se una permanent i tint de pestanyes pel seu efecte afavoridor en la mirada. Al mateix temps un tractament de contorn d’ulls ajudarà a millorar l’aspecte, calmant i refrescant la mirada. Tornarem a revisar el disseny de les celles i les depilarem.

Una setmana abans realitzarem una pedicura completa amb un peeling i esmaltat d’ungles. També una exfoliació corporal ens deixarà la pell molt suau i sedosa, ideal si penses prendre el sol durant el teu viatge de noces.

Si no has previst amb antelació la idea de fotodepilar-te, programarem la cita de la depilació amb cera 3 o 4 dies abans de la cerimònia.

Per lluir un perfecte bronzejat sense agredir la teva pell és ideal realitzar una sessió de DHA amb canya de sucre dos dies abans de les noces.

El dia abans acabarem d’ultimar detalls, repassant les celles i amb una manicura, podent optar per l’esmaltat permanent, per lluir unes ungles perfectes durant dues setmanes.

I perquè l’última nit de soltera el teu somni sigui reparador, el més recomanable és un tractament relaxant antiestrès, per exemple de xocolateràpia.

El dia de la cerimònia, després d’anar a la perruquería, només ens quedarà el maquillatge i en els mesos més calorosos -alhora i per no perdre més temps- et pots realitzar un tractament amb benes fredes o una sessió de pressoteràpia perquè sentis les teves cames lleugeres en un dia tan especial.

Montse Sanz (Directora de estètica Malgrat)

Article publicat al diari digital Malgrat Confidencial el dia 30 d’abril de 2011

Guardar

Els desodorants

Suar és una de les formes que ha trobat el nostre organisme per regular la temperatura. Si ens trobem en ambients calorosos, la sudoració es produeix per impedir un desequilibri en el cos.

Les olors corporals provenen dels bacteris, que transformen l’olor corporal de les aixelles i la planta dels peus en una olor àcida. Amb la dutxa diària eliminem els bacteris durant un curt període de temps.

És molt important evitar els desodorants que continguin Clorhidrat d’Alumini, per ser agressius per a la pell i per als òrgans interns, arribant a acumular-se en els ronyons i en el fetge amb els danys que això comportaria. La pell és permeable al Clorhidrat d’Alumini.

Un estudi realitzat per científics de la Universitat de Keele (Anglaterra) apunta la possibilitat que l’ús freqüent de desodorants amb efecte antitranspirant propiciï l’aparició de casos de càncer de mama.

Els científics van trobar en els teixits mamaris elevats nivells d’alumini, substància present en el 90 per cent dels agents antitranspirants de la majoria dels desodorants que tracten d’evitar la sudoració. Les majors concentracions d’alumini, substancia que en estudis anteriors s’ha relacionat amb el càncer de mama, es trobaven a la zona del pit propera a les aixelles, on generalment s’aplica aquest tipus de productes i on es detecten la majoria d’aquests tumors.

Existeixen a més estudis mèdics sobre els parabens, que s’usen en alguns desodorants i antitranspirants. S’ha demostrat que imiten l’activitat dels estrògens en les cèl·lules del cos. Encara que hi ha molta controvèrsia pel que fa als parabens, avui dia existeixen bastants estudis que aconsellen un ús moderat d’aquest tipus de conservants, ja que s’han relacionat amb l’aparició de tumors. Els parabens s’usen en molts cosmètics, aliments i productes farmacèutics, segons la FDA, en l’actualitat. Els consumidors poden llegir l’etiqueta d’ingredients per determinar si un desodorant o antitranspirant conté parabens, aquests es poden identificar fàcilment per nom; per exemple: metil parabeno, propil parabeno, butil parabeno o bencil parabeno.

Els antitranspirants bloquegen les glàndules sudorípares de les aixelles, provocant l’acumulació de toxines.

Per això a Centre d’estètica, on apostem per una cosmètica sana i sense perills, us donem a conèixer el nostre desodorant natural, és un cristall mineral totalment natural fet amb alum, lliure del tan temut Clorhidrat d’Alumini i de parabens. Ens aportarà una sensació de frescor durant 24 hores, evitant de manera segura les olors desagradables i reduint la suor sense obstruir el porus. Indicat per a tot tipus de pells, fins i tot per les més sensibles.

A més, un desodorant de cristall mineral dura fins a dos anys utilitzant-ho diàriament, per tant l’estalvi econòmic és bastant alt.

Montse Sanz (Directora de  centre d’estètica)

Article publicat al diari digital Malgrat confidencial el 18 de maig de 2011

Guardar

La columna vertebral i les seves corves

La columna vertebral és el veritable pilar central del nostre cos, encara que els termes columna o pilar suggereixen un suport recte i vertical, en estat natural la columna vertebral va variant la seva posició respecte a l’eix central del cos, endinsant-se a la regió cervical i lumbar i sortint cap enrere a les zones dorsal i sacra, el que li confereix un arquejat equilibrat, que s’adapta al centre de gravetat del cos.

Els termes científics que es fan servir amb freqüència, ens parlen de corbes lordòtiques, que vol dir convexes o cap en dins, a la zona cervical i lumbar, i corbes cifòtiques, que són còncaves o cap en fora, per la zona dorsal i sacra.

La columna vertebral és la que dóna forma al nostre tors i per tant és essencial a l’hora de concretar l’actitud global del cos. Gràcies a les seves múltiples articulacions, la columna és capaç de compensar els canvis de posició de la pelvis i les cames, així com del cap i els braços per intentar que l’equilibri es vegi el menys alterat possible.

Si augmenta la inclinació de la pelvis, per uns talons excessius o per un abdomen prominent (per embaràs o no!), automàticament s’accentua la corba lumbar o lordosi, recordem que el centre de gravetat del cos es troba entre el pubis i el melic, motiu pel qual es força la columna en una zona de màxim suport del pes del tronc i la posa en una situació compromesa que a la llarga pot ser dolorosa a més de deixar l’abdomen desprotegit.

Si el que advertim és un augment de la corba dorsal o cifosi, per una musculatura feble, sedentarisme, posicions incorrectes, o altres causes, es fa necessari corregir la postura de les espatlles i del cap evitant que es projectin endavant ja que, ens farà tancar el pit, dificultant el desenvolupament de la caixa toràcica i la ventilació correcta dels pulmons afectant directament a la respiració.

Tots aquests aspectes tenen una repercussió directa al sistema nerviós central  i les seves respostes. La medul·la passa per l’interior de la columna vertebral i d’ella sorgeixen tots els nervis raquidis que porten informació a tots els òrgans, depenent d’aquesta activitat el bon funcionament del cos.

Podem dir que la forma de la columna vertebral condiciona la nostra salut, la posició del cos i l’actitud davant la vida amb els seus canvis  i oportunitats, fen-se evident la importància de mantenir una esquena sana i en el seu estat òptim.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Artícle publicat al diari digital Malgrat Confidencial el dia 1 de juny de 2011

Guardar

Ungles perfectes

Tenir unes ungles maques i cuidades és quelcom molt important, ja que les nostres mans són la nostra carta de presentació cap a l’exterior; amb elles expresem el que potser amb les paraules no podem fer, per això és primordial tenir unes mans cuidades, i les ungles, són un signe de salut i elegància; a més donen harmonia i protecció als dits. Cuidar-les i nodrir-les diàriament és tema tant per a elles com para ells.

A continuació t’oferim uns consells per tenir les ungles perfectes:

– Utilitza crema de mans, també en les ungles que es deshidraten amb
facilitat.

– Sempre que facis servir detergents forts, utilitza guants.

– Evita l’aigua molt calenta, les ungles pateixen amb temperatures
excessives.

–  Cada nit, dóna’ls un massatge amb oli d’argán ,ric en vitamina E. Les teves ungles s’enfortiran i seran més flexibles.

– No has de tallar-te les cutícules, per evitar un risc d’infecció. Si les empenys amb un palet de taronger les cutícules es mantenen més saludables. Podem eliminar-les amb un exfoliant especial de cutícules aplicat regularment i fer-nos un masssatge amb oli d’alvocat.

– Aplica’t una base protectora abans de pintar-les, per nodrir les ungles i fer més durador l´esmalt, triant sempre esmalts de qualitat.

– Utilitza sempre un producte sense acetona per retirar l’esmalt de les ungles.

– Amb una bona manicura cada setmana, a més de ser saludable, mantindràs unes mans perfectes.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Article publicat al diari digital Malgrat Confidencial el 9 de juliol de 2011

Guardar

La pressoteràpia i els seus beneficis

La pressoteràpia és un mètode terapèutic utilitzat tant en fisioteràpia com en estètica per estimular el drenatge limfàtic i la circulació perifèrica. al mateix temps que corregeix alteracions del sistema circulatori mitjançant l’aplicació de pressions sobre diferents parts del cos.

Els beneficis de la pressoteràpia són els següents:

– Millora el sistema circulatori, augmentant l’oxigen en el cos i disminuint la tensió sanguínia.

– Millora el sistema limfàtic, en nodrir millor les cèl·lules i eliminar toxines, al mateix temps que s’estimula el sistema immunològic.

– Estimula i tonifica músculs i articulacions, ajuda a relaxar-los i alleuja la fatiga proporcionant una agradable sensació de benestar.

– Relaxa els músculs abdominals i intestinals, millorant el funcionament de l’aparell digestiu, ajudant a corregir el restrenyiment…

Aquests beneficis queden reflectits en el nostre cos, sent la pressoteràpia un complement ideal per aprimar, a més de constituir una tècnica molt utilitzada en medicina esportiva.

Aconseguim alleujar, significativament, molts problemes de salut com el reumatisme, les migranyes, l’estrès, la cel·lulitis edematosa, la retenció de líquids, varius, millora de la circulació, quan existeixen problemes en postoperatoris, és un gran aliat en els tractaments pre i post-liposucció, cames cansades, de gran ajuda en tractaments de cavitació, i acumulació de líquids; aconseguint un perfecte drenatge limfàtic, a través del que s’eliminen toxines i greixos acumulats.

En l’embaràs, millora l’aspecte de la pell, evita la sensació de pesadesa en les cames, prevé els riscos de possibles trombosis venoses en el període final i durant el part. Després del part, ajuda a recuperar la figura; utilitzant-se també en el tractament de les alteracions orgàniques que causa la menopausa, com la inflor localitzada, cel·lulitis, osteoporosis, dolors musculars, sobrepès etc.

El tractament de pressoteràpia s’efectua introduint les extremitats inferiors en unes botes pneumàtiques amb una doble paret que forma una càmera inflable, on amb ajuda d’un compressor s’insufla aire a una pressió correctament dosada a cada zona. S’obté un massatge per estimulació mecànica, des dels peus fins a la zona abdominal, aplicant diverses pressions sobre cada zona amb moviments de bombament i embranzida, activant la circulació, corregint així alteracions en el sistema circulatori i/o limfàtic.

Es tracta d’una tècnica poc invasiva, sense riscos, que pot aplicar-se en totes les edats i que proporciona a més una agradable sensació de relaxació i benestar. És un dels millors mètodes per lliurar-se de la cel·lulitis, modelar el cos, eliminar toxines i sentir-se bé.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

El drenatge limfàtic i la seva importància als tractaments estètics i de salut

El nostre organisme, de forma natural, acumula diàriament gran quantitat de toxines que afectaran al seu aspecte extern i, sobretot, al seu funcionament. Facilitar la seva eliminació comporta importants beneficis, i com fer-ho és mitjançant tècniques de massatge que millorin el sistema limfàtic, millorant al seu torn el sistema immunològic, la salut i qualitat de vida.
La limfa és el líquid que nodreix els teixits del nostre organisme, la fàbrica bioquímica que produeix milions de glòbuls blancs i anticossos de defensa i, a més, transporta els residus que netegen les diferents parts del cos.
El descobriment de les funcions de la limfa, s’atribueix als antics grecs. El 1936, el matrimoni Emil i Estrid Vodder -fisioterapeutes danesos- va presentar al món el drenatge limfàtic, teràpia que està molt reconeguda per la comunitat científica.
El drenatge limfàtic s’ocupa d’eliminar toxines i mantenir el sistema en òptimes condicions. Aquest massatge que no té res a veure amb el massatge tradicional, es realitza mitjançant maniobres manuals molt suaus basades en un profund estudi de la anatofisiología del sistema limfàtic, Es realitza empenyent tangencialment la pell fins al límit de la seva elasticitat. Aquests empentes es fan cap a la direcció de “desguàs” en sentit als ganglis, activant la circulació limfàtica, especialment la subcutània.
Indicacions:
Cel·lulitis, acne, dermatitis, edemes, trastorns d’origen reumàtic (articulars i extraarticulars), trastorns neurològics (cefalees, migranyes, neuràlgia del trigemin), hematomes, cames cansades, pre i post liposucció… i sempre que ens vingui de gust un massatge sedant antiestrès.
Beneficis:
A la limfa: el naixement dels vasos limfàtics es troba a nivell cutani, per la qual cosa, a l’estimular la pell amb el massatge, s’accelera la circulació limfàtica i els seus efectes d’eliminació.
A la circulació sanguínia: activa la velocitat de servei de les parets venoses.
En el sistema nerviós: durant el massatge, el contacte que es produeix amb els receptors nerviosos cutanis, dóna lloc a una reacció des de l’epidermis fins a la medul·la espinal, seguint les arrels sensitives. L’estímul arriba a l’àrea sensitiva del cervell.
A la musculatura: Els grups musculars adjacents es contrauen, desenvolupant força i moviment, o es relaxen segons la maniobra emprada. A més, produeix un augment important de la circulació venosa i limfàtica en els músculs, incrementant la quantitat d’oxigen i augmenta el metabolisme muscular, tant a nivell esportiu com terapèutic.
A la sang: en casos d’anèmia, el drenatge limfàtic efectuat a nivell abdominal, estimula la funció formadora d’hemoglobina.
A la pell: augmenta la temperatura corporal, reportant importants beneficis quan es tracta de trastorns circulatoris, neurovegetatius, etc.
En el teixit adipós: disminueix la cel·lulitis i el greix localitzat, ja que accelera la circulació.
En el metabolisme: l’acció del massatge drenant, produeix un augment de la quantitat d’orina. S’incrementa la filtració a nivell renal i seguidament l’eliminació de residus corporals.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Article publicat al diari digital Malgrat Confidencial el dia 1 de setembre de 2011

Guardar

El massatge californià

Com el seu nom indica, aquest massatge va néixer a Califòrnia, en els anys 60. Va evolucionar i es va ampliar per tractar amb èxit el dolor crònic i els problemes posturals.

És una fusió de diferents tècniques d’Orient i Occident, combinant variades i creatives formes de realitzar pressions, estiraments, llargs i lents lliscaments sobre la pell, fluïdes friccions, amassaments, escultura de la musculatura profunda, suaus manipulacions articulars, subtil balanceig sacre-cranial i la precisió d’un rítmic i subtil treball neuromuscular. Totes aquestes maniobres compten amb una base científica, que generen diverses respostes fisiològiques en els teixits tous del nostre organisme.

El massatge californià es realitza amb diferents parts de les mans, avantbraços i colzes, utilitzant la millor cosmètica per facilitar la fluïdesa.

Està indicat per alleujar tensions, dolors articulars, estabilitzar el sistema nerviós i hormonal, aplacant ansietats i depressions; millorar la circulació sanguínia, augmentar la flexibilitat i el benestar personal. Ens permet relacionar-nos amb el nostre cos i la nostra ment a través de positives i agradables sensacions que ens ajuden a eliminar els patrons de tensió establerts en el nostre inconscient i que ens limiten el moviment corporal.

Cada professional transforma aquest massatge en la seva forma d’art personal, sent únic i personalitzat cada massatge. Hi ha persones que necessiten subtils moviments de quietud per trobar la calma, i unes altres que agraeixen que els mobilitzin l’energia que tenen estancada. Els moviments del massatge californià es realitzen com una dansa sanadora amb diferents ritmes on cos, emocions i ment viuen una experiència on l’energia flueix fins a alliberar dolors i tensions. Amb freqüència es trenquen vells patrons de tensió i s’alliberen antigues emocions.

En un lloc profundament arrelat en el nostre interior trobem l’autèntic benestar que es manifesta quan el cos, la ment i l’esperit estan en harmonia.

Per a això ens ajudem d’un lloc molt agradable, amb molta pau, cuidant molt la temperatura i amb una música servirà per gaudir d’una sensació encara més plaent. El massatge californià és un dels massatges més relaxants i energitzants que existeixen pels seus moviments llargs i la seva execució sobre tot el cos bressolant-se harmònicament.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

Article publicat al diari digital Malgrat Confidencial el 3 de novembre de 2011

Guardar

CONSELLS PER ALLEUJAR LA PESADESA DE CAMES

L’objectiu és disminuir el pes de la sang i “buidar” els sacs venosos distesos, causa de la mala circulació sanguínia, de manera que hem d’actuar des de diversos fronts:

-Cures estètiques:
Aplicar diàriament i amb freqüència els cosmètics recomanats per un professional de l’estètica per millorar la circulació de tornada i refrescar les cames.

És molt recomanable realitzar sessions de drenatge limfàtic manual, sobretot quan la mala circulació va associada a problemes de retenció de líquid i pesadesa de cames. El drenatge limfàtic és un massatge molt relaxant , amb manipulacions molt suaus i lentes, que ens ajuda a eliminar els residus del metabolisme cel•lular i a estimular la circulació sanguínia.

La pressoteràpia és també molt recomanable, doncs ens fa un drenatge mecànic i pneumàtic molt efectiu. Sentim la sensació d’un massatge molt agradable, de manera que s’activa el sistema limfàtic i s’estimula el procés d’eliminació de líquids retinguts que causen pesadesa i dolor a les cames.

Les benes fredes, exerceixen un efecte vasoconstrictor i aconsegueixen alleujar el dolor a cames. Consisteix a aplicar unes benes xopades en una substància alcanforada i realitzant un embolcall.

En el tractament de cames amb massatge circulatori, utilitzem cosmètics de la més alta qualitat, per millorar l’elasticitat de les parets venoses, la qual cosa, a més de combatre el dolor també prevé problemes estètics derivats d’una mala circulació.

Alimentació:

És molt important mantenir el pes ideal perquè un excés de quilos genera més teixit gras, i per tant més treball d’irrigació del teixit venós.
Beure abundant aigua durant el dia per afavorir el drenatge dels teixits i l’eliminació de residus.

Disminuir el consum de sal i els aliments salats com a formatges i embotits, que accentuen el fenomen de retenció de líquids.

Consumir aliments rics en fibres (fruites, verdures, arròs integral,..) per evitar el restrenyiment, el qual dificulta el bon funcionament de la circulació venosa.

Exercici físic:

Caminar, nedar o anar amb bicicleta 30 minuts diaris.

Moure els peus amb regularitat al llarg del dia en cas de passar molt temps asseguda.

Montse Sanz (Directora de centre d’estètica)

CONSELLS PER A UNA BONA DIGESTIÓ

La digestió és el procés pel qual aprofitem els nutrients dels aliments i eliminem els que no són digeribles. Els aliments tal com els ingerim mancarien de valor nutritiu sense el procés de la digestió, així doncs, gràcies a ella, fem possible que el cos absorbeixi substàncies essencials per al bon funcionament del nostre organisme com a vitamines, glucosa, ferro o aminoàcids.
El que de bon principi pot semblar un procés fàcil implica milers de reaccions bioquímiques i una correcta coordinació de tot l’aparell digestiu, per això, encara que el temps de digestió és variable, per a un menjar normal és necessari dues hores com a mínim.
Cada nutrient té el seu propi sistema d’assimilació, així que perquè la nutrició sigui correcta, és imprescindible que el nostre sistema digestiu estigui sa, encara que de vegades, sense tenir cap alteració o malaltia la digestió és problemàtica.

Factors que influeixen en el procés

  • Masticació

És el primer pas de la digestió, si aquesta no és correcta la secrecions estomacals no poden actuar convenientment sobre els aliments, ja que no estan ben triturats i la saliva no els pot emulsionar. Si la nostra mastificació és deficient provocarem una digesticó pesada, menjarem en excés i no assimilarem bé els aliments.

  • Horari

El cos es regeix per una sèrie d’hàbits i costums. Si seguim el mateix horari de menjars el procés de la digestió està “preparat” a la mateixa hora, per tant, els menjars que s’ingereixen en l’horari habitual tenen més probabilitats de tenir una bona digestió.

  • Dosi dels aliments

A més de sobrepès, una ingesta excessiva pot provocar digestions problemàtiques. La motilitat gastrointestinal té un límit. Hem de recordar que a major edat, menor capacitat de digestió, així que encara que és recomanable a totes les edats, sobretot aquelles persones que superin els 40 anys és important que facin àpats moderats o que estiguin més repartit al llarg del dia.

  • Greixos

Un menjar amb una dosi elevada de greixos requereix una digestió més llarga, ja que el greix, entre altres coses, retarda la sortida de l’aliment de l’estómac. Per a una bona digestió hem de controlar l’oli, les salses, les mantegues en els plats i evitar els aliments fregits.

 

  • Punt de cocció i temperatura dels aliments

El punt de cocció i la temperatura dels aliments poden variar la digestibilitat d’aquests. Així doncs l’arròs, la pasta o els llegums són més digestius quan més bullits estan; les verdures també són més digestives amb certa cocció. En canvi, en el cas d’aliments proteics com el peix, la carn o els ous no és recomanable coure’ls a l’excés, ja que serà més difícil absorbir els seus nutrients. Els aliments molt freds o massa calents entorpeixen la digestió.

  • Begudes

Una quantitat excessiva d’aigua durant els menjars pot entorpir la digestió, encara que depèn també del tipus d’aliments i del tipus d’aigua. És molt diferent un menjar amb abundants vegetals frescos, rics en aigua, que un menjar a força de carns, formatges i aliments poc hidratats. L’aigua amb alt contingut en bicarbonats contraresten la tendència a l’acidesa, per altra banda l’aigua amb gas facilita la digestió. Les begudes refrescants, sobretot les ensucrades, encara que tinguin gas, retarden la digestió. Un got de vi negre pot ajudar a facilitar la digestió, igual que els licors digestius, encara que aquest efecte es perd quan la ingesta de begudes alcohòliques és excessiva o són ensucrades. Una petita dosi de cafè té un efecte digestiu, ja que estimula la secreció gàstrica, però si prenem una dosi elevada produirà coïssor i acidesa, fins i tot amb el cafè descafeïnat, i més encara si es tracta d’un cafè amb llet, ja que la llet és una beguda molt difícil de digerir.

REISHI “EL BOLET DE LA IMMORTALITAT”

El bolet  Reishi és un dels més utilitzats a Àsia, on la medicina tradicional xinesa ho considera el bolet de la immortalitat, la seva història com a tractament medicinal està documentada des de diversos segles abans de Crist. És capaç d’exercir un estímul general sobre l’organisme i actuar com a suport  antiedat sense causar efectes secundaris perjudicials. Ha estat reconegut entre les 10 substàncies terapèutiques més eficaces.

Indicacions:

•  Adjuvant en tractaments de quimioteràpia i radioteràpia. S’ha observat que les nàusees, vòmits i l’esgotament físic que produeix el tractament de quimioteràpia disminueixen notablement si el pacient segueix també el tractament amb Reishi. A més també s’ha descobert que aquest bolet, gràcies a l’acció que exerceix el polisacàrid lentinato (Beta-D-glucan) sobre el sistema immunològic, ajuda a protegir a les persones sanes, prevenint el desenvolupament de tumors cancerígens.

• Antihistamínic natural. Un estudi del doctor W.B  Stavinoha de la universitat de Texas ha demostrat que el “lanostan” contingut en el Reishi equilibra el sistema immune i actua igual que un antihistamínic químic o la hidrocortisona, però sense els seus efectes secundaris.

• Antiinflamatori  i analgèsic, per la qual cosa és molt beneficiós per ajudar a combatre el dolor en problemes com artritis o la inflamació d’articulacions. Per pal·liar els símptomes de la grip.

•  És un gran relaxant del sistema nerviós. Gràcies a l’Adenosina i la guanosina amb efecte miorrelant i sedatiu. Molt eficaç en casos d’insomni i ansietat.

• Regulador del sistema immunològic per la presència del Beta-D-glucan.

• Malalties cardíaques. Exerceix una acció tonificant sobre el cor i el sistema cardiovascular. Ajuda a controlar la pressió arterial, millora la circulació, disminueix greixos en la sang.

• Pèrdua de pes. Regula el metabolisme lent, i per tant provoca que el cos consumeixi més calories de forma natural.

• Efecte  antiedat. Rejoveneix gràcies a l’efecte dels seus 150 antioxidants, retardant significativament l’envelliment cel·lular produït pels nocius radicals lliures presents per la malnutrició, contaminació ambiental, estrès, entre uns altres. No en va el seu nom científic “Ganoderma  Lucidum” ve del grec guano=lluentor i derma=pell.

 

El Reishi que comercialitzem a Rubi centre d’estètica es presenta en càpsules vegetals d’origen bio-ecològic certificat, lliure de gluten. Recomanable fins i tot durant l’embaràs i la lactància. Un descobriment important és que l’efectivitat del Reishi pot ser incrementada combinant-la amb altes dosis de vitamina C. Per això és important prendre Reishi juntament amb Askorbato, un potent antioxidant formulat per optimitzar l’absorció dels B-glucans presents al bolet Reishi.

LA MAGRANA I ELS SEUS BENEFICIS

Pel seu alt valor biològic, la magrana és un gran aliat per mantenir la pell jove i lluminosa. Ajuda a la regeneració cel·lular protegint la capa exterior de la pell reparant-la i cicatritzant les ferides. És molt rica en Vitamina C i B5, flavonoides, polifenols, elagitaninos, proantocianidines i minerals com el potassi, nitrogen, calci, fòsfor, magnesi i sodi.

És un gran protector solar, l’oli contingut en les llavors de magrana forma un escut en la dermis davant els rajos ultraviolat evitant el càncer de pell i protegint-la de l’atac dels radicals lliures causants de l’envelliment cel·lular prematur.

La magrana és estupenda per tenir la pell jove protegint-la de l’envelliment per causa del sol, del tabac i dels agents ambientals externs. Deixa la pell tersa i prevé la taques.

L’oli de magrana millora tot tipus de pell. Si la pell és seca la hidrata i prevé l’aparició d’esquerdes i irritacions. Si la pell és grassa evitarà l’aparició d’acne i punts negres. La magrana és molt rica en vitamines i antioxidants. El seu suc és molt útil per augmentar les defenses de l’organisme reforçant el sistema immunològic i netejant impureses de la sang, controlant els nivells de colesterol i prevenint malalties vasculars o inclusivament l’infart.

El consum diari de magrana ajuda a retardar l’aparició de l’Alzheimer, ja que millora l’activitat cerebral. És un excel·lent antiinflamatori, ja que el consum de les seves llavors disminueix els dolors causats per l’artritis reumatoide i altres processos inflamatoris. Actualment s’estan realitzant estudis sobre la incidència que la magrana té en el càncer i els tumors, sobretot d’estómac, pròstata i còlon.

Tots els nostres serveis: